Sabeu que el curs vinent treballareu en una escola situada en una localitat on es parla un dialecte del català diferent del vostre. Donat aquest cas, responeu les preguntes següents i argumenteu-ne les respostes:
Tenint en compte aquesta diferència dialectal, us prepararíeu d’alguna manera? Per què? Si la resposta és si, especifiqueu com.
Sí, faríem cursos i llegiríem llibres per tal de tenir una bona formació abans d’enfrontar-nos a una classe en què tots parlin aquest dialecte. La preparació és necessària per adaptar-se a la forma de parlar dels alumnes i així facilitar-los l’aprenentatge de la llengua. Creiem que el mestre ha de fer l’esforç per tal que al llarg del temps es pugui adaptar al dialecte dels seus alumnes.
Els canvis dialectals es fan perquè els alumnes entenguin quan el mestre parla, però no es canvia el dialecte completament. Només s'adapten aquells mots o estructures sintàctiques que poden suposar una dificultat perquè l'alumne entengui l'explicació del mestre.
Quan els nens us sentin parlar, és probable que us facin comentaris com que “parleu diferent”, que “per què no feu servir tal paraula” o senzillament que “per què no parleu com ells”. Com enfocaríeu aquesta situació?
Els explicaríem que la llengua catalana engloba diferents dialectes segons el territori geogràfic on visquis. També podríem aprofitar aquesta diferència dialectal per ensenyar-los paraules d’un altre dialecte, per anar-los familiaritzant, perquè vegin les diferències i perquè siguin capaços de distingir el dialecte que es parla en una altra zona de l'àrea catalanoparlant i així ho puguin entendre i comprendre millor.
Diversos mestres de l’escola on treballeu prepareu una unitat didàctica sobre el temps atmosfèric. Digueu com es podria aprofitar l’avinentesa per enriquir el treball lèxic i expressiu dels alumnes. Poseu-ne exemples.
Tenint en compte que tot acte educatiu implica comunicació ja sigui a nivell oral i escrit, es pot utilitzar per a treballar llengua. Aquesta unitat didàctica ens pot ser útil per treballar lèxic a nivell oral i escrit. A més de treballar les habilitats expressives dels alumnes.
A nivell oral podem fer activitats:
- Relacionades amb els poemes o rodolins que hi ha sobre els mesos de l’any, com per exemple: A l'abril aigües mil. Aquesta activitat es pot fer a principi i final de mes de forma que un parell d’alumnes recitin o llegeixin el poema, rodolí, etc. D’aquesta manera els infants practicaran la lectura en veu alta. També seran capaços de relacionar el temps atmosfèric (que és el que treballen) amb frases d’expressió catalana.
- Una altra activitat pot ser que cada grup seleccioni un mes o una estació. Durant el mes hauran d’anar anotant el temps que ha fet i realitzar un petit gràfic. Quan acabi el període que van escollir, faran “d’homes del temps” i explicaran als seus companys què han fet, què han aconseguit, etc. Així també es treballa l’expressió oral i l'adquisició d'un lèxic nou.
- També es poden aprofitar les situacions inusuals que es donen en el temps: pot ser que un dia nevi i al dia següent faci sol; o es pot donar el cas que s'hagin produït inundacions a causa de la pluja. El mestre pot utilitzar això per fer debats o que cadascú expliqui anècdotes pròpies o de la família.
Les activitats requereixen d’una preparació prèvia. Per això creiem que la millor manera és que ho facin de forma escrita per treballar l'escriptura.
A nivell escrit podem treballar:
-El tema dels refranys, buscant-los i fent murals a classe de cada més de l’any.
-També podem treballar posant a classe un calendari. Cada setmana un alumne s’encarregarà d’anotar el dia que fa.
Treballeu en una escola de la conurbació barcelonina on aproximadament el noranta per cent dels alumnes són d’origen familiar castellanoparlant. Davant d’aquesta situació, quins aspectes creieu que us heu de plantejar, com a mestres, en relació amb la llengua?
Partint que són castellanoparlants hem de valorar que les seves experiències pel que fa al català poden ser mínimes perquè el seu entorn prové d’una zona geogràfica on no s’utilitza aquesta llengua i això implica que no es produeixin situacions en què poden emprar el català. Per aquest motiu, com a mestres hem de crear situacions on els infants s’expressin de forma natural en la llengua esmentada.
Primerament, com a mestres ens hauríem de plantejar quin objectiu tenim de cara al grup - classe. Aquest objectiu seria que els alumnes tinguin un coneixement i domini correcte de la llengua catalana. Un altre aspecte a tenir en compte és que, potser, els alumnes no mostrin interès pel que fa a l’aprenentatge de la llengua; llavors, el mestre ha de plantejar activitats que motivin i que els facin implicar – se. Per exemple, a partir de jocs. D'aquesta manera, es treballa de forma lúdica ja que és un mètode que sempre els estimula i els fa participar.
El mestre també podria organitzar excursions a veure obres de teatre en català, fer-los llegir en aquesta llengua, sempre dirigir-se als nens en català i animar-los a fer el mateix entre ells , ja que practicar i escoltar una altra gent és el millor mètode per assolir l’objectiu plantejat de cara al grup – classe.
Valoreu la pertinència de les següents paraules o expressions dins del context escolar, en boca d’un mestre.
Els mestres han de fer que els seus alumnes sàpiguen que existeixen certes “expressions” o paraules que són pròpies de la nostra llengua. Algunes seran adequades en boca d'un mestre i unes altres no. No obstant això, els alumnes han de saber que es poden utilitzar en diferents contextos. A més, han de ser conscients de quan les poden utilitzar i quan no.
Pel que fa al mestre, com dèiem anteriorment, no serà recomanable que utilitzi certes expressions o paraules, perquè com són models representatius per als alumnes han d’utilitzar un lèxic adequat.
Anar de ventre - anar al lavabo - defecar - fer caca - fer popó - cagar.
Creiem que la més correcta per un mestre seria anar lavabo perquè és una expressió formal adequada per utilitzar-la en un context com l’escola. Anar de ventre la considerem col·loquial. Defecar seria massa formal. La resta creiem que són per infants més petits, excepte cagar que és una expressió vulgar i que s’utilitza en contextos col·loquials.
Menjar - alimentar - péixer - endrapar - cruspir - ficar-se fins al cul (d’algun menjar) - atipar-se com un lladre - alletar.
Menjar i alimentar tenen diferents usos. Totes dues són adequades dins del context corresponent. Alletar també seria adequada ja que vol dir donar el pit. Les altres, els nens les han de saber però no utilitzar-les en contextos formals. Ficar-se fins al cul, atipar-se com un lladre o endrapar, etc. són expressions col·loquials que hauran de tenir consciència de la seva existència però també quan les poden utilitzar i quan no.
Diem que l’enriquiment de la llengua dels alumnes és un afer transversal, és a dir, que és un objectiu que ateny tots els mestres i totes les àrees de coneixement. Plantegeu un parell d’accions que els mestres de l’escola, de manera col·lectiva, poguessin dur a terme per afavorir aquest objectiu.
Els mestres per afavorir aquest objectiu han de fer veure els alumnes que la llengua no només s’aprèn quan fan llengües, sinó que a totes les àrees de coneixement l’estan utilitzant i ho han de fer bé en totes.
Una possible acció podria ser plantejar un projecte educatiu relacionat amb les llengües, i que aquest projecte tingui activitats de totes les assignatures.
En el nostre cas si treballen el català, cadascuna de les matèries escolars s'hauria d'implicar en el projecte i fomentar la llengua fent que els alumnes la utilitzin i coneguin la importància del seu ús.
Una altra possible acció seria que totes les assignatures avaluessin l'expressió oral i escrita dels alumnes: els infants poden fer exposicions dels temes que s'estan tractant; els mestres poden començar a treure punts per faltes d'ortografia en els controls i en les activitats puntuables. Aquesta última és una mesura que es comença a posar en pràctica a Secundària, però seria beneficiós que també es fes a Primària, sobretot, a cicle superior ja que això fa que es fixin més en els errors i que s'acostumin a la forma de corregir que s'utilitza a l'institut.
